El passat dilluns 21 de Juliol, varem realitzar la concetració anual contra la violència masclista amb una actuació musical molt especial, per part del col·lectiu artísitc Dona Cançó, varen convidar a la cantautora Anna Barrufet. Com cada tercer dilluns de mes la Plataforma Unitária contra les violències de génere, es reuneix amb una entitat membre i realitza l’homenatge a les dones assassinades des de la darrera concentració.
Agarïm a totes les voluntàries i altres assistents i a les 80 persones que es van unir, a denunciar la violencia masclista i rebutjar els feminicidis. Aquesta concentració ens dona la oportunitat de denunciar tota la crueltat que estem vivint, per fer visible la nostra lluita i per poder rendir homenatge a totes aquelles dones que ens falten, que ja no hi son.
Agraïm especialment tota la solidaritat de l’Aurèlia, per tota una vida dedicada a l’acompanyament a les dones, per estar sempre aquí, per la seva lluita feminista. Gràcies per ensenyar-nos a totes la dignitat, la justícia i la coherència i a continuar amb la lluita sense baixar la guàrdia. Agraïm també, a totes les altres voluntàries que ens recolzeu en tot de forma incondicional.
Ens va acompanyar la ANNA BARRUFET, una cantautora amb un projecte intimista i compromès. La seva música és un refugi segur on es combinen senzillesa i honestedat, i on aflora una sensibilitat que posa al centre les cures i la salut mental, desafiant les dinàmiques patriarcals i capitalistes.
Després de la seva actuació, varem llegir el nostre manifest i l’acte va finalitzar amb un minut de silenci per totes les dones assassinades. Des de Ca l’Aurèlia varem posar un ram de flors per a cadascuna de les assassinades des de la darrera concentració. Malauradament varen ser 10 dones i un nen petit de 2 anys, assassinades per la parella o exparella.
Entre les assistents, van estar presents les companyes de Sagrera en Femení i Prou Cerdanyola, que a l’espai de micròfon obert van compartir la seva lluita: cada dijous surten a la plaça davant de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès per denunciar i fer homenatge a les dones i criatures assassinades.
Aqui el nostre MANIFEST
Un any mes ens retrobem
per denunciar tota la barbàrie que estem vivint,
i la passivitat institucional davant tants feminicidis.
El masclisme no ofegarà les nostres veus,
cridarem i ens manifestarem, per les que han estat assassinades pel patriarcat.
Estem fartes de tanta crueltat cap a nosaltres les dones,
Estem indignades amb la violència institucional que hem de suportar,
i sentim gran dolor per els fills i filles assassinades per la violència vicaria.
Estem cansades de patir aquesta xacra, estem fartes,
¡volem JUSTICIA!
No volem més xifres de dones assassinades, no normalitzarem mai el fet de viure amb por.
Des de l’Associació de Dones Ca l’Aurèlia,
no ens aturarem i mai, mai, ens CALLAREM.
No hi ha crit que aguanti tant de dolor
No hi ha xifra que no dolgui
No hi ha silenci que no sigui còmplice,
No estem plorant números, estem plorant mares, filles, amigues, veïnes… Estem plorant vides que no tornaran.
Per elles seguim, seguim cridant, seguim lluitant,
seguim en peu, per les que ja no poden estar
Diuen que el feminisme radicalitza als homes,
que curiós, no els radicalitza el porno que humilia a les dones, les violacions, els assassinats, l’explotació sexual,
els discursos que culpabilitzen a les víctimes i
blanquegen als agressors… no.
Una dona parlant ben clar, en veu alta, dient NO,
una dona explicant per què te por…
Això sí els radicalitza, els enfada, els incomoda…
El que els molesta es que les dones ja no
estiguem callades,
ja no estiguem disponibles per a ells,
ja no estiguem disposades a demanar permís per viure
El que els molesta, es que comencem a PARLAR, i ja no hi ha volta enrere.
No podem deixar de mencionar la deriva bèl·lica i militarista a la que ens enfrontem.
Les seves guerres, les nostres mortes.
Les desigualtats de gènere s’incrementen durant els conflictes bèl·lics i altra vegada, les dones i les nenes pateixen les pitjors conseqüències de la brutalitat de la guerra.
En primera línia del conflicte, com a militars, combatents, metgesses e infermeres, voluntàries, activistes per la pau, relatores, cuidadores de les seves comunitats i famílies, refugiades i desplaçades, i amb massa freqüència: Víctimes i supervivents de les majors atrocitats: violacions com a estratègies de terror i formes de tortura, convertides en esclaves sexuals pels exèrcits, en mans de màfies de la tracta d’éssers humans, desaparegudes i assassinades.
Seguirem treballant incansablement per un món més just.
Condemnem el genocidi que està patint el poble Palestí i lamentem la impassibilitat dels governs europeus davant el mateix.
Des del riu fins al mar, Palestina llibertat!
Tampoc podem deixar de mencionar, altre cop, a les nostres germanes afganeses: tota la nostra solidaritat cap a elles i la seva resistència davant la barbàries que estan patint.
Juntes som imparables, la sororitat és la nostra força, i això és el que no vol el patriarcat. Així, que un any més,
Diem juntes amb una sola veu:
NO es NO!!
ENS VOLEM VIVES
NI UNA MENYS!
Per elles, per les que ja no hi son i per les que vindran, per totes.
Visca la lluita feminista!
I com sempre diem: Sempre serem les Seves veus
