El passat 20 de juliol es varem reunir a la Plaça Sant Jaume en la concentació anual contra els feminicidis i la violència masclista, en col·laboració amb les companyes de la Plataforma Unitària contra la violència de gènere. Al voltant de 120 persones es van reunir per recordar les dones assassinades per violència masclista i per reclamar, una vegada més, la mancança de recursos que patim i un compromís ferm de les institucions per erradicar aquesta xacra.
Varem començar a les 19h amb els parlaments i presentació de les companyes de la Platafroma, després dels agraïments per part nostra, va començar l’actuació en directe de la cantant Núria Durán, que va oferir una interpretació especialment emotiva, convertint la música en un espai de record, denúncia i esperança. Varem poder contar amb ella gràcies a la col·laboració de Dona Cançó, a partir d’ara anomenades Màtria Coop, ja que es troben en procès de canvi de denominació i creixement dels seus projectes.
Durant la lectura del manifest de la Plataforma, es va poder mencionar a les vuit dones assassinades des de la darrera concentració del mes de juny, entre elles dues filles. Després es va realitzar el minut de silnci.
- Ana, de Mairena de Aljarafe, Sevilla, assassinada per la seva parella en presència del seu fill menor
- Una dona de Camponaraya, Lleó. L’assassí tenia antecedents per violència de gènere respecte a una altra dona. La víctima constava en el sistema VioGén per altres relacions
- La Cristina, de Rincón de la Victoria, Màlaga. Portava desapareguda des de finals d’abril. El passat 1 de juliol es va trobar el seu cos sense vida en un pou d’una finca. La seva parella ha confessat el crim.
- María Lourdes, de Cañada del Fenollar, Alacant, i la seva filla Lucía, víctima de violència vicària. Una altra filla, també agredida, va aconseguir trucar a emergències i va sobreviure tot i les greus ferides que presentava.
- María, de Mijas, Màlaga, i la seva filla Patricia. L’assassí, amb antecedents per violència de gènere, va incendiar l’habitatge després de matar-les.
- Aisha a Sevilla de la Nueva, Madrid, qui portava cinc mesos a la UCI intentant recuperar-se de les cremades provocades per dos sicaris contractats pel seu marit.
Per part de Ca l’Aurèlia, la nostra companya va llegir el nostre manifest: un crit contra la violència, les injustícies i el feixisme, sota la consigna que “els nostres drets no es toquen”.
«Va ser un dia de denúncia, de demanar justícia i de dir PROU! a tants feminicidis que estem vivint cada dia.
I també, de demanar responsabilitats,a una societat que mira cap a una altra banda, per a la qual només som un número; demanem compromís a les administracions perquè l’ajut sigui real»
Un any més, volem agraïr a totes les voluntàries que ens varem acompanyar en un dia tan important per a nosaltres.
MOLTES GRÀCIES A TOTES PER LA VOSTRA IMPLICACIÓ I SOLIDARITAT!
Un any mes ens retrobem
Per donar veu a les que ja no hi son,
Per donar veu
A les que estan silenciades
A les que estan paralitzades
Per la por als seus maltractadors.
Des de Ca l’Aurèlia, estem aquí per dir: PROU!
No deixarem de denunciar la violència i la barbàrie que vivim.
No abaixarem els braços, no pararem fins aturar la xacra del patriarcat.
Un any més es retrobem per dir: PROU!
Estem fartes de veure com la xifra dels feminicidis no s’atura
Com la desigualtat es normalitza,
EXIGIM JUSTICIA
Demanem compromís i responsabilitat:
No hi ha una resposta institucional real i
efectiva a tanta crueltat que estem vivint.
Demanem recursos, reconeixement,
respostes a les necessitats de les dones.
No tolerarem aquesta societat còmplice,
individualista, que mira per una altra banda,
que no es mou, impassible.
Estem cansades de tanta crueltat cap a nosaltres les dones,
Estem indignades amb la violència institucional que hem de suportar,
i sentim gran dolor per els fills i filles assassinades per la violència vicaria.
PROU VIOLÈNCIA INSTITUCIONAL
PROU VIOLÈNCIA VICARIA
Els nostres drets no són negociables.
Com deia Simone de Beavoir:
No oblidem que només “és necessita una crisis política, econòmica o religiosa per a que els drets de les dones es posin en perill. Aquests drets mai estan adquirits, hem d’estar vigilants tota la nostra vida”.
Des del feminisme ens deixem la pell i no baixarem la guàrdia:
DIEM NO AL FEIXISME: NI UN PAS ENRERE!
Els nostres drets no es toquen!
Les guerres son la expressió de les estructures de poder patriarcals
i de la violència que els homes han imposat històricament.
Les dones no som agent de mort,
Si no que lluitem per una vida digna i lliure.
I seguirem treballant incansablement per un món més just.
Condemnem fermament el genocidi del poble Palestí i la total impunitat dels poderosos que ho perpetuen
Des del riu fins al mar, Palestina llibertat!
Tampoc podem deixar de recordar a les germanes afganes; tota la nostra solidaritat cap a elles. No les oblidem!
Així, que un any més,
Diem juntes amb una sola veu:
ENS VOLEM VIVES
NI UNA MENYS!
Seguim i seguirem endavant,
Per elles, per les que ja no hi son i per les que vindran, per totes.
Visca la lluita feminista!
I com sempre diem: Sempre serem les Seves veus
